dilluns, 28 d’abril del 2008

Tango per a sis

Tango per a sis va ser tota una aventura per al grup. Buscar una obra que s'ajustés al nombre d'actors (sis, tal com diu el títol...), i que a més ens agradés, no va ser fàcil. Després de llegir-ne un bon grapat, vam triar una comèdia francesa que ha patit moltes adaptacions en diverses llengües.

Quan comencem una obra, després de la primera lectura amb tots els membres del grup i els papers ja repartits (el Lluís té molt clar qui serà qui quan l'està llegint), n'hi ha un que sempre la considera difícil: pel text, perquè hem de cantar, per la trama, perquè és trencadora... Aquest és l'Enric. A Tango per a sis, com en l'anterior, va acabar aprenent-se com si res un paper ben enrevessat.

A la Carme sempre li està bé el que li donin: de pitonisa del cònsol de l'Altum Penedessum, a dona adúltera que conviu durant un cap de setmana amb el marit i l'amant. Ella s'aprèn el paper, i som-hi, a donar vida al personatge (i a patir les idees macabres de les dues bruixes del grup, idees amb les quals el Lluís acaba sempre estant d'acord).

La Neus... ella mai no troba el seu personatge. Passen els dies, i ella va dient: "No el trobo... és que no el trobo...", o bé, "Ja sortirà, no us amoïneu", i és clar, sempre acaba sortint... i com! Carrega el text versió "bolso" al tren, i cap a Can Fanga tot recitant.

La Raquel (a qui estem encasellant en el paper de femme fatale), sempre té problemes amb la correcció dels textos que tria el grup. Sempre hi troba faltes i incoherències que la treuen de polleguera, i el cert és que el grup passa bastant de les seves neures.

Llavors tenim el Guillem, que a Tango per a sis donava el toc d'humor encantador: hi ha qui diu que li recordava l'Spencer de "N'hi ha que neixen estrellats". El paper el va fer seu des del començament, i a mesura que avançaven els assajos el va anar polint.

L'Albert, el nen mimat del grup (que ja li agrada, a ell...), es va transformar en aquesta obra per convertir-se en un americà groller i agressiu que es tornava un angelet sota els efectes del ioga de la seva dona a l'obra, la Neus.

¿Voleu rememorar alguns d'aquells instants?



1 comentari:

Lluís Capellades ha dit...

COMENTARI DEL DIRECTOR:
Tango per a sis és, segons el meu punt de vista, la comèdia perfecta. Una trama d'embolics amb tots els ingredients: infidelitats, amors passionals, ficades de pota monumentals, diàlegs trepidants, i un text obert a qualsevol animalada que s'hi vulgui afegir. La comprexitat del text rau en que els actors estan molta estona dalt l'escenari sense sortir-ne i, sobretot, en la complexitat d'uns diàlegs molt picats i absurds.
Això si, un cop muntada, és la comèdia ideal per gaudir actuant, i així ho em fet.