dijous, 24 d’abril de 2008

50è aniversari de l'estació de Lavern

El passat 30 de març vam celebrar el 50è aniversari de l'estació-baixador de Lavern. I la vam muntar ben grossa. L'Ajuntament volia gresca, i si en van tenir... L'Enric Sendra pare vestit de mossèn, la Raquel remenant la davantera als morros del comte (ep! el postís: l'Enric Sendra fill, acompanyat de la Dolors fent de comtessa), el Guillem vestit de militar amb galons, plorant en sentir l'himne d'Espanya, i a les seves ordres l'Albert i l'Eloi, vestits de guàrdia civils (ostres, que a l'Albert li va molar i tot això de vestir de picoleto). El Lluís, com no, dirigint la cubanada: vestit de cap d'estació va fer aturar el tren, el de debò, del qual van baixar la Gala i el Dani, representant el nuvi i la núvia d'aquells temps (la filla del comte, que era aquest dia present a la celebració i va quedar encantada), la Laia i l'Èric, acompanyants dels nuvis, l'Ester i la Mila, ornades segons l'ocasió, amb mantellina l'una i pamela l'altra. La Neus, fent de dona del cap d'estació, colant-se a totes les fotos; la Judit i el Pau (amb llaç ella i tiraxines ell) buscant la mama; el Xavi Sendra i el Sergi fent de reporters de l'època; l'Enric i la Carme com a alcalde i alcaldessa; ¿ens deixem algú? Segur, perquè aquell dia erem tants els que anàvem disfressats que vam donar feina al fotògraf. Mireu, si no:






I si amb les fotos no n'heu tingut prou, aquí teniu el vídeo:



1 comentari:

En Obres ha dit...

COMENTARI DEL DIRECTOR:
La "cubanada" de l'estació va ser un divertimento genial. Vam comptar amb l'ajuda d'extres que d'una manera o altra estan vinculats al grup. Teniem les consignes prou clares, el personatge també, ara, el text... això ja havia de ser fruit de la improvisació.
No us penseu que tots els personatges que surten al video son reals, ni que els reals tinguin vocació de ser-ho. ¿què vull dir? doncs que a part de que hi va haver un casament i una inauguració la resta ens l'hem treta de la màniga. Qualselvol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Posem-nos per un moment a la pell de l'espectador.
Imagineu-vos que llegiu al diari que se celebrarà el 50 aniversari de la vostra estació (si en teniu) us imagineu que hi haurà una mica d'exposició... uns parlaments... reconeixements... i pica pica.
Nosaltres hi vam afegir els personatges de l'època, una mica passats de voltes: Els estaments militars i eclesiàstics, la turista francesa, les autoritats polítiques locals i les aristocràtiques, el fotògraf, el nen perdut, la nena rondinaire, la pija, la recatada, els nuvis... els vam fer tirar arròs, els vam fer posar al la foto, els vam donar escuradents pels canapés, els vam fer besar la mà dels comtes, els vam fer saludar a l'alcalde, els vam dispersar...

Jo ho definiria com una:
ANIMALADA EN UN ACTE.