dilluns, 28 d’abril del 2008

Tango per a sis

Tango per a sis va ser tota una aventura per al grup. Buscar una obra que s'ajustés al nombre d'actors (sis, tal com diu el títol...), i que a més ens agradés, no va ser fàcil. Després de llegir-ne un bon grapat, vam triar una comèdia francesa que ha patit moltes adaptacions en diverses llengües.

Quan comencem una obra, després de la primera lectura amb tots els membres del grup i els papers ja repartits (el Lluís té molt clar qui serà qui quan l'està llegint), n'hi ha un que sempre la considera difícil: pel text, perquè hem de cantar, per la trama, perquè és trencadora... Aquest és l'Enric. A Tango per a sis, com en l'anterior, va acabar aprenent-se com si res un paper ben enrevessat.

A la Carme sempre li està bé el que li donin: de pitonisa del cònsol de l'Altum Penedessum, a dona adúltera que conviu durant un cap de setmana amb el marit i l'amant. Ella s'aprèn el paper, i som-hi, a donar vida al personatge (i a patir les idees macabres de les dues bruixes del grup, idees amb les quals el Lluís acaba sempre estant d'acord).

La Neus... ella mai no troba el seu personatge. Passen els dies, i ella va dient: "No el trobo... és que no el trobo...", o bé, "Ja sortirà, no us amoïneu", i és clar, sempre acaba sortint... i com! Carrega el text versió "bolso" al tren, i cap a Can Fanga tot recitant.

La Raquel (a qui estem encasellant en el paper de femme fatale), sempre té problemes amb la correcció dels textos que tria el grup. Sempre hi troba faltes i incoherències que la treuen de polleguera, i el cert és que el grup passa bastant de les seves neures.

Llavors tenim el Guillem, que a Tango per a sis donava el toc d'humor encantador: hi ha qui diu que li recordava l'Spencer de "N'hi ha que neixen estrellats". El paper el va fer seu des del començament, i a mesura que avançaven els assajos el va anar polint.

L'Albert, el nen mimat del grup (que ja li agrada, a ell...), es va transformar en aquesta obra per convertir-se en un americà groller i agressiu que es tornava un angelet sota els efectes del ioga de la seva dona a l'obra, la Neus.

¿Voleu rememorar alguns d'aquells instants?



diumenge, 27 d’abril del 2008

En Obres: la biografia

El grup de teatre En Obres es constitueix el mes de gener del 2006. La seva carta de presentació a Lavern és l’obra Catalans a la romana, de Joan Rosquellas i Gil, una sàtira política amb esquitxos de vodevil i de musical, ambientada l’any 40 aC (però totalment actual). Inicialment, formaven part del projecte 12 persones: en Guillem Muñoz, la Neus Sendra, l’Albert i el Francesc Sardà, l’Enric Sardà, la Carme Sabaté, la Gemma Arnan i el Xavi Castellví, la Gala Sendra, en Josep Lluís Vendrell, la Raquel Santiago i el director, en Lluís Capellades. Després de molts entrebancs i de plantejar-nos fins i tot aturar l’obra per manca de disponibilitat de 3 dels membres (és el que passa quan no s’és ric i el dia només té 24 hores), es van incorporar al grup en Martí Muñoz, el Robert Bernad i en Jordi Romagosa, actors, els dos darrers, del grup Llavor d’Art, del Pla.

L’estrena, el 28 d’octubre del 2006, va impressionar el públic que omplia de gom a gom la sala de l’Ateneu Agrícola de Lavern (val a dir que n’hi va haver molts que van repetir el dia següent). Part de l’èxit el devem, però, a un vestuari molt acurat a mans de les nostres cosidores (entre elles, la Maria Gubianes), la impactant escenografia a càrrec de l’Enric Sendra, i la cirereta del pastís: els arranjaments musicals de la Sílvia Lloret i l’acompanyament al piano, en directe, de la Montse Ríos (a qui mai no hem agraït prou la seva paciència i dedicació…).

La segona obra del grup és Tango per a sis, una adaptació molt particular d'una comèdia francesa. En aquest segon projecte participen 7 dels membres del grup: el Guillem, la Neus, l'Albert, l'Enric, la Carme, la Raquel i el director, el Lluís. Encara amb el bon gust de boca que va deixar la primera obra, i amb por de no assolir les expectatives d’un públic molt exigent, però alhora incondicional, estrenem el dia 24 de novembre del 2007 repetint l’èxit de l’any anterior. I aquest cop no tan sols ens atrevim a representar l’obra 3 cops a Lavern, sinó que fem un pas més i la treiem a passejar per la comarca: el dia 22 de febrer del 2008 inauguràvem el nou teatre de Sant Pau (quedi clar que el grup ja es deia En Obres molt abans d’aquell dia), davant d’un públic seriós però agraït. Va ser una experiència irrepetible. Dos dies després, el 24 de febrer, trepitjàvem l’escenari de l’impressionant teatre de Torrelavit (amb teló automàtic, una platea de cine, una tramoia que ni el nou Liceu, cabina de so i il·luminació, i camerinos i tot!). Un cop federats, la Coordinadora de Grups Associats de Teatre Amateur del Penedès ens proposa com a grup sel·leccionat per anar a representar la nostra comarca a la Mostra de Teatre Amateur de Catalunya, enguany a Pineda, invitació que hem hagut de declinar per incompatibilitat d’agendes.

Actualment, mentre el grup prepara una adaptació de l’obra Black Comedy (Comèdia Negra), de Peter Schaffer, amb la incorporació de l’Enric Galofré, qui es moria de ganes de tornar a trepitjar l’escenari de l’Ateneu, ens mantenim en forma tot amenitzant actes commemoratius: si vau assistir al 50è aniversari de la inauguració de l’estació de Lavern, aquell memorable diumenge 30 de març del 2008 (fa tot just un mes), segur que vau gaudir com nosaltres del que va ser la “cubanada” més delirant que s’hagi fet mai al Penedès.

Per a aquells qui espereu amb candeletes l’estrena de la nova obra, podeu anar obrint boca rememorant les dues anteriors (qui en vulgui els DVDs que es posi en contacte amb el grup).

Finalment, volem agrair de tot cor l’entusiasme i la paciència de tota aquella gent que, de manera desinteressada, col·labora amb el grup: qui ens espera despert a altes hores de la nit els divendres, qui suporta amb resignació els nervis previs a l’estrena, qui dedica hores del seu temps a idear, muntar i desmuntar l’escenografia… A tots ells els dediquem la propera estrena.

dijous, 24 d’abril del 2008

50è aniversari de l'estació de Lavern

El passat 30 de març vam celebrar el 50è aniversari de l'estació-baixador de Lavern. I la vam muntar ben grossa. L'Ajuntament volia gresca, i si en van tenir... L'Enric Sendra pare vestit de mossèn, la Raquel remenant la davantera als morros del comte (ep! el postís: l'Enric Sendra fill, acompanyat de la Dolors fent de comtessa), el Guillem vestit de militar amb galons, plorant en sentir l'himne d'Espanya, i a les seves ordres l'Albert i l'Eloi, vestits de guàrdia civils (ostres, que a l'Albert li va molar i tot això de vestir de picoleto). El Lluís, com no, dirigint la cubanada: vestit de cap d'estació va fer aturar el tren, el de debò, del qual van baixar la Gala i el Dani, representant el nuvi i la núvia d'aquells temps (la filla del comte, que era aquest dia present a la celebració i va quedar encantada), la Laia i l'Èric, acompanyants dels nuvis, l'Ester i la Mila, ornades segons l'ocasió, amb mantellina l'una i pamela l'altra. La Neus, fent de dona del cap d'estació, colant-se a totes les fotos; la Judit i el Pau (amb llaç ella i tiraxines ell) buscant la mama; el Xavi Sendra i el Sergi fent de reporters de l'època; l'Enric i la Carme com a alcalde i alcaldessa; ¿ens deixem algú? Segur, perquè aquell dia erem tants els que anàvem disfressats que vam donar feina al fotògraf. Mireu, si no:






I si amb les fotos no n'heu tingut prou, aquí teniu el vídeo:



El nostre blog

Volem inaugurar aquest espai de l'única manera que sabem: fent una festa!!!!!!!! Una festa virtual, és clar...

Sigueu benvinguts al blog d'En Obres.