Sensacions

¿Què se sent després d'estrenar una obra que fa mesos i mesos que assages? ¿Què se sent en aquells cinc minuts abans que entri el públic a la sala? ¿Què se sent quan sona la música que et dóna l'entrada?

Trepitges l'escenari, i abans de dir la primera paraula veus de cua d'ull les cares de totes aquelles persones, els ulls ben oberts, l'alè contingut. En aquell moment entens que tots ells, un cop més, han vingut disposats a cedir-te les regnes de la seva felicitat per una estona. Saps que ets allà per fer-los riure, per fer-los gaudir de la vida, i els convides a compartir amb tu el fruit de tots els assajos que han precedit aquest dia. Llavors respires, somrius, i comença l'espectacle.

"Ho veig molt negre": estrena imminent

Després d'esperar pacientment el moment de tornar a morir de riure amb nosaltres, aquí teniu la recompensa: una comèdia farcida d'embolics i corredisses.

Amb una escenografia que fa caure d'esquena (gràcies a la imaginació del Lluís i a les mans de l'Enric Sendra i de tota la tropa d'ajudants), Ho veig molt negre és una peça de col·leccionista per a aquells que estimen el teatre basat en la força de l'expressió corporal. Us presentem una obra del tot impactant, completament diferent al teatre que ens heu vist fer habitualment. No esperem anar a Broadway, amb el riure dels nostres incondicionals ens sentirem més que satisfets.

Us esperem, doncs, el divendres 1 de maig, a les 10 de la nit al teatre de l'Ateneu Agrícola de Lavern. No us encanteu, que aquest any l'aforament serà molt limitat (recordeu que compartim l'espai amb el cafè). La representació del dia 9 serà també a les 22.00. La del diumenge 10 serà a les 7 de la tarda.

Recomanació: si voleu assistir a l'estrena, arribeu a la plaça bona estona abans de les 10. Però si preferiu no haver de córrer, penseu que el cap de setmana següent (dies 9 i 10) la tornarem a passar.

Important:
-L'obra és en un sol acte i dura menys d'una hora.
-El servei de bar romandrà tancat abans i durant la representació, per motius obvis.
-No és permès fumar dins la sala.
-Un cop tancades les portes no permetrem l'accés a la sala per dos motius: els primers 5 minuts de l'obra són fundamentals per seguir-ne el fil; el fet que l'accés a la sala sigui per la porta de davant de l'escenari podria distreure els actors.

Dit tot això, desitgem que gaudiu d'aquesta obra tan com ho hem fet nosaltres preparant-la.

Ladies and gentlemen...

Ho estaveu esperant amb candeletes... i per fi, aquí les tenim: les fotos del cava tast de diumenge. Consti que ha estat dificilíssim triar-les: teníem 4 fotògrafs alhora treballant per al grup, i dues càmeres de vídeo enregistrant tot el que fèiem... Impressionant! Gaudiu de les imatges , recordeu aquells moments i fins a la propera! Ja sabeu on trobar-nos...

Gràcies a tots aquells que van desplaçar-se de ben lluny només per veure'ns una estoneta. I tots aquells que us ho vau perdre, no patiu: en pocs dies tindreu el vídeo a la vostra disposició.

Tot assajant l'espot

Aquí teniu un tastet del que us hem preparat per demà:

Agradesidas, y emosionadaaaaas...

Elvis is alive!

Mmmm...

Bombolleta Lavernet (sant Photoshop)

Instinto básico

Mamá, quiero ser artista

Cava Lavernet

La companyia de teatre En Obres presenta un nou producte: el cava Lavernet, una tria dels millors grans de raïm de la collita d'aquest any, seleccionats un per un, sense pressa, amb l'amor que ens caracteritza. És un cava net nature, ideal a qualsevol hora del dia, per acompanyar tots els àpats, des de l'esmorzar fins al ressopó, i pensat per a gaudir-ne en família.

L'acte tindrà lloc diumenge 7 de desembre, a la plaça de Subirats, a Sant Pau, dins els actes del Subirats Tasta'ns d'enguany. ¡No us ho perdeu! A més de cava, hi haurà un munt de sorpreses, actors de Hollywood i molt més.

Us hi esperem.

Silenci, rodem

Sembla que sí, que aquest somni es farà realitat ben aviat. La senyora Maristany ens cedeix amb molt de gust el seu jardí per a la gravació de la primera pel·lícula d'En Obres.

Moltes gràcies, de part de tot el grup, al Xavier Muñoz, per fer-nos d'intermediaris. I per suposat, moltíssimes gràcies a la senyora Maristany per confiar en nosaltres.

Aquest post es converteix alhora en una crida a tothom que estigui interessat a fer d'extra a la pel·lícula: us informarem, quan sigui el moment, de la sessió de càsting (es busquen esclaus, ballarines, soldats, revolucionaris...). Aneu escalfant la veu, practiqueu les vostres millors mirades al mirall, ben aviat ens podreu mostrar els vostres dots més ocults.

Vacances per força

Com ja sabeu, el cafè de Lavern està a punt de ser reformat. Les obres començaran el proper octubre i ens deixaran sense accés a la sala, per tant ens toca buscar un altre lloc d'assaig. Aquells que esperaven una nova estrena pels volts del novembre hauran d'aguantar una miqueta més. Si tot va bé, a la primavera arribaran les flors, les papallones, els pardals i els "titiriteros". Esperem poder inaugurar el cafè  tot estrenant l'obra que estem preparant.

Però que ningú no es pensi que estarem de braços plegats tots aquests mesos. Ara que ens hem aficionat a amenitzar esdeveniments públics, ens trobareu a tots els saraus que s'organitzin al poble. ¡És una amenaça!

Bon estiu a tothom...

Pròximament als millors cinemes

oncurs obert a tots els fans del grup: ¿a que no sabeu què tenim entre mans? Us en donem una petita pista, perquè no digueu que som dolents...

Catalans a la romana

Ingredients:

Enric Sardà (un bon grapat)
Xavi Castellví (un polsim)
Guillem Muñoz (sense manies)
Martí Muñoz (374 grams)
Gala Sendra (una làmina ben fina)
Gemma Arnan (mig to)
Albert Sardà (un sostingut)
Neus Sendra (41 taquets)
Raquel Santiago (al gust, pica bastant)
Carme Sabaté (dos polsims)
Robert Bernad i Jordi Romagosa (guarniment)

Barregeu un Enric, un Xavi, un Guillem i un Martí (ben saladets) i endolciu-los amb una Gala, una Gemma i un Albert. A continuació, salseu amb una Neus i una Raquel, i condimenteu amb un pensament de Carme. Finalment, ratlleu una mica de Robert i flamegeu amb un Jordi. Emplateu amb un Lluís Capellades. Serviu-lo calent. Acompanyeu el plat amb música en directe: DO Montse Ríos, gran reserva, collita 2006.

Tango per a sis

Tango per a sis va ser tota una aventura per al grup. Buscar una obra que s'ajustés al nombre d'actors (sis, tal com diu el títol...), i que a més ens agradés, no va ser fàcil. Després de llegir-ne un bon grapat, vam triar una comèdia francesa que ha patit moltes adaptacions en diverses llengües.

Quan comencem una obra, després de la primera lectura amb tots els membres del grup i els papers ja repartits (el Lluís té molt clar qui serà qui quan l'està llegint), n'hi ha un que sempre la considera difícil: pel text, perquè hem de cantar, per la trama, perquè és trencadora... Aquest és l'Enric. A Tango per a sis, com en l'anterior, va acabar aprenent-se com si res un paper ben enrevessat.

A la Carme sempre li està bé el que li donin: de pitonisa del cònsol de l'Altum Penedessum, a dona adúltera que conviu durant un cap de setmana amb el marit i l'amant. Ella s'aprèn el paper, i som-hi, a donar vida al personatge (i a patir les idees macabres de les dues bruixes del grup, idees amb les quals el Lluís acaba sempre estant d'acord).

La Neus... ella mai no troba el seu personatge. Passen els dies, i ella va dient: "No el trobo... és que no el trobo...", o bé, "Ja sortirà, no us amoïneu", i és clar, sempre acaba sortint... i com! Carrega el text versió "bolso" al tren, i cap a Can Fanga tot recitant.

La Raquel (a qui estem encasellant en el paper de femme fatale), sempre té problemes amb la correcció dels textos que tria el grup. Sempre hi troba faltes i incoherències que la treuen de polleguera, i el cert és que el grup passa bastant de les seves neures.

Llavors tenim el Guillem, que a Tango per a sis donava el toc d'humor encantador: hi ha qui diu que li recordava l'Spencer de "N'hi ha que neixen estrellats". El paper el va fer seu des del començament, i a mesura que avançaven els assajos el va anar polint.

L'Albert, el nen mimat del grup (que ja li agrada, a ell...), es va transformar en aquesta obra per convertir-se en un americà groller i agressiu que es tornava un angelet sota els efectes del ioga de la seva dona a l'obra, la Neus.

¿Voleu rememorar alguns d'aquells instants?